Esperança Camps - Dietari

L'hivern segons Paul Auster

Potser no és una idea brillant llegir el Diari d’hivern de Paul Auster quan acompanyes el teu pare a l’hospital. No. Segur que no ho és, perquè entre altres coses, parla de malalties. Terribles, als seus ulls, i de morts accidentals. Però un llibre, l’últim llibre de Paul Auster, és sempre una temptació. I les nits en l’hospital el que tenen són moltes hores. Hores amuntegades, hores posades de costat, hores una darrere l’altre i demanen a crits tenir a mà un llibre com aquest.

Les últimes novel·les de Paul Auster no són una meravella, però són meravelloses. Potser aquesta obligació que s’ha imposat d’iniciar un llibre cada més de gener fa que no tenguin tanta profunditat com els títols de fa deu o dotze anys. El que sí que mantenen, però, és l’originalitat del punt de vista. És allò, de, per què no se m’havia acudit a mi. Per què no se m’havia acudit, per exemple, fer una llista de les cases on he viscut i amanir-la amb anècdotes ben contades d’algunes coses que m’hagin passat entre les quatre parets, o en el barri o en el carrer on estan situades. O per què no he contat mai les parelles que he tingut, o els traus que em vaig fer al cap o a la barra durant l’etapa escolar... No se m’ha ocorregut a mi, però sí a Paul Auster, que dialoga amb la imatge que li torna el mirall quan està a punt de fer 64 anys, un dia de gener en que fa molt de fred, en que a fora està nevat, en que té una casa confortable i pot caminar descalç per la cuina mentre la seua dona encara dorm a dalt, a l’habitació. Un dia de gener perquè ell necessita encetar una novel·la al mateix temps que enceta l’any. I si no té tema se l’inventa. Als “Viatges per l’escriptori” recuperava els personatges d’antigues obres, ara, al “Diari d’hivern” es recupera a sí mateix. Es fa una radiografia i escriu sobre les seues malalties, les de autèntiques i les inventades; i escriu sobre les ciutats on ha viscut; recompta els estats dels Estats Units on ha dormit. I parla de Paris. Ja ho diuen de Paul Auster que és el més europeu dels escriptors nordamericans contemporanis. A Paris hi ha viscut de jove i de madur. I em sembla que a Paris hi torna de tant en tant.

D’Auster m’agrada quasi tot. M’agrada com és capaç d’elevar l’atzar a la categoria, i com, de rebot, converteix en literatura els fets més ordinaris i vulgars. Tal vegada sigui això, escriure. Segur. Sí. La literatura hi és. Només calen unes bones ulleres i un joc de miralls estratègicament col·locats per a fer-la aflorar. I Auster ho fa. Aquesta vegada, a l’aparellatge hi ha afegit un aparell de fer radriografies i tal vegada, també, un ecògraf. Per a mirar ben endins.

PS Tal vegada no ha estat tan mala idea llegir aquest Diari d'hivern a l'hospital perquè des d'allí hem vist florir la #primaveravalenciana al mateix temps que a casa tornàvem a la rutina.

Comentaris

Elena

Re: L'hivern segons Paul Auster

Elena | 05/03/2012, 12:13

Fa ganes...

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura