Esperança Camps - Dietari

Volia parlar de tennis i he acabat escrivint sobre rates i periodisme

Escric aquest post de diumenge a la nit. Un altre, ja he perdut el compte. He conduit a poc a poc per arribar a casa després d'un cap de setmana intens amb molta feina. Aquestes hores són bones per a la reflexió. El silenci és tant profund que fins i tot ressona com un dictat de paraules cartilaginoses. El termòmetre del cotxe marcava vuit graus i a la ràdio entrevistaven en Toni Nadal que parlava del seu nebot en Rafael. Parlava d'ell i del partidàs de tennis que ha perdut però no ha quedat derrotat. Em sembla que en Rafael Nadal té un perdre més sà i elegant que no ho són les victòries de'n Djokovic, amb tots aquests excessos gestuals que el converteixen en un tennista sublim però barroer, gens elegant i gens esportista.

Avui s'ha parlat molt de rates, d'una festa amb aquests animals que fan a El Puig. No puc entendre que per divertir-se els quintos hagin de jugar a rompre unes olles dins les quals han posat unes rates. Vives o mortes. M'és igual. La festa continua tirant-se els bitxos els uns contra els altres. Com que hi ha gent que ho ha denunciat públicament, alguns veïns de El Puig han pensat en allò tan fàcil de "matar el missatger" . En aquest cas, un equip del diari Levante. A la fotògrafa li han pres la càmera i li han esborrat la tarja de memòria. Una festassa, és clar.

La professió del periodista s'ha degradat tant que qualsevol persona es veu amb el dret de colpejar-nos, d'insultar-nos quan intentam fer la nostra feina, de prendre'ns la càmera, d'esborrar unes imatges que eren nostres i úniques. No valem res. El nostre treball ja no es respecta. Es convoquen sistemàticament compareixences on no s'admeten preguntes. Acceptam que determinats personatges facin befa d'alguns companys en rodes de premsa. A les redaccions s'admeten declaracions que ja ens arriben enllaunades en forma de document de veu o d'imatge. Hi ha empreses que s'atreveixen a oferir feines de periodista a preus que farien empegueïr qualsevol... I així ens va. I així evoluciona la societat. No som conscients de com necessitam una premsa lliure, uns periodistes que facin bé la seua feina i que ens donin les eines per interpretar què ens està passant.

Comentaris

esperança

Re: Volia parlar de tennis i he acabat escrivint sobre rates i periodisme

esperança | 01/02/2012, 21:43

Maribeeeeel. Quina il·lusió trobar-te per aquí.
Conta'm coses ecampsbarber@gmail.com

maribel

Re: Volia parlar de tennis i he acabat escrivint sobre rates i periodisme

maribel | 01/02/2012, 20:52

ESPERAAAANNNÇAAAAAAAA!!!
soc la Cayuelas, la de la "rádio de maduixa". Fa mil anys que no ens veiem!!! Nena, tu escrius igual que llavors. Et reconec perfectament en la manera d'escriure. Dona'm un correu teu privat per poder-te escriure i explicar-te cosetes.

Juli Gan

Ténnis

Juli Gan | 30/01/2012, 07:23

Hola, Esaperança!

Nadal és elegant, i això és bó. Però no crec que Djokovic sigui mal guanyador. És un noi extrovertit sempre fent bromes i gestos. És el seu caràcter. (No he vist la final, era massa tard) Potser les seves mostres d'ànim siguin lletjes, però no vol dir que sigui un mal guanyador a conciència.

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura