diot
Diumenge, 22 de gener de 2012
algú, no sé qui, ha tornat a obrir el quadern de les necieses i la ferum de les paraules seques ho empastifa tot. em fan mal, em maregen les hores que són dies i els minuts que són ganivets ben esmolats. ara veig que voler i doler no és el mateix. massa tard m'ha arribat la llum. tant, que ja duc la penombra escampada sense remei dins aquesta ànima mia que és una capsa de sabates plena de serradís humit.
tots els gestos són sobrers. totes les paraules. només el silenci i l'estàtua de sal em recomforten.
només el silenci.
Comentaris
Apunts
Categories
Cercador
Calendari
Comentaris
- La mà tampoc és d'Usó: 'Les mans buides', M. Recha.
- esperança: Maribeeeeel. Quina il·lusió trobar-te per aquí. Conta'm...
- maribel: ESPERAAAANNNÇAAAAAAAA!!! soc la Cayuelas, la de la "rádio...
- Juli Gan: Hola, Esaperança! Nadal és elegant, i això és bó. Però no...
- ecamps: Maria Jesús, gràcies pel teu entusiasme i suport!
- majesus: molt bé! enhorabona!
- majesus: eres increible! he u vaig a compartir!
- Marta: Per fi, he passat per aquest article! L'intuïa i m'ha agradat...
- esperança: Rebeca: gràcies pels teus comentaris tan amables. Juli:...
- msprinetti: Jo crec en la part estètica que toca el vals. Crec en la...
Re: diot
eres increible! he u vaig a compartir!