Esperança Camps - Dietari

Pamflet

M’havia proposat no escriure lleig. No vull contribuir a engreixar el clima de pessimisme que ens envaeix. Tal vegada per això, entre post i post deix passar més dies del que era habitual en aquest dietari. Perquè no tenc res polit per explicar. Perquè ho veig negre. Perquè...

Avui trencaré el propòsit inicial (n’he trencat tants, que ja no vindrà d’un). Ho faig pels meus pares, que des del seu origen humil van fer feina per a donar-me estudis que en aquella època era sinònim de guanyar-me la vida amb dignitat, la mateixa que ells encara mantenen i amb la qual em sostenen quan em diuen que he de lluitar per allò que és just. Ho faig per les meues filles, que a casa intentam educar i els donam les eines perquè elles també es guanyin la vida amb dignitat, la mateixa que procuram mantenir son pare i jo aquests dies quan només ens arriben notícies tèrboles.

Estic trencant el propòsit de no escriure res lleig ara que veig que definitivament tot això ens ve gran. Hem perdut el llibre d’instruccions. El sistema perd oli i circula a tota velocitat amb les rodes punxades i amb la direcció trencada. I el precipici és cada vegada més a prop i és més profund i més fred. Però no hi ha mecànics. Demanam socors i a l’altra banda no contesta ningú. O sí, contesta el sonat de torn, aquell que no se n’adona cap a on anam i continua bevent i ballant i cantant a la festa. És el Titanic enfonsat i l’orquestra encara toca un vals. I nosaltres intentam posar ordre, però cap botó fa la funció pel qual l’han posat a un quadre de comandaments que és de plàstic, de la señorita Pepis. I aquí estem, observant com no hi ha ni un euro per pagar res. Els carrers estan més bruts; les cues són més llargues a l’ambulatori o a l’INEM, les escoles concertades no reben el que els toca; els mestres, els metges, els carters, el bombers, els policies, jutges, els escrivents... cobren menys cada mes; els dependents no tenen qui els ajudi; els centres d’atenció a les persones majors no poden pagar la calefacció ni el personal que hi treballa; a Canal Nou despatxaran un munt de treballadors (mil, diuen)...

I nosaltres ens ho miram. Paralitzats. Impotents perquè a l’altra banda no hi ha ningú, perquè qui maneja els fils de les titelles s’ho passa bomba veient aquesta nostra decadència. Fins quan? Fins com?

Comentaris

esperança

Re: Pamflet

esperança | 13/01/2012, 07:46

Rebeca: gràcies pels teus comentaris tan amables.
Juli: afortunadament tenim la literatura per a refugiar-nos de la mediocritat que esmentes.
Msprinetti: gràcies pel comentari. Ens llegim ací o allà.

msprinetti

Re: Pamflet

msprinetti | 12/01/2012, 19:56

Jo crec en la part estètica que toca el vals. Crec en la lucidesa i en la dignitat. I el teu missatge demostra que encara hi ha gent que pot salvar (o amenitzar) el vaixell.

Juli Capilla

Lamentable

Juli Capilla | 12/01/2012, 13:49

Esperança, lamente que a també a Canal 9 li toque pagar els plats trencats. Sé que és possible -i necessària- una televisió autonòmica digna, amb bons professionals, i imparcial. Espere que algun dia això siga possible. Tot plegat és molt trist i mediocre.

Rebeca

Pamflet molt verídic

Rebeca | 12/01/2012, 10:22

Si el que ens queda és això, poder fer pamflets, endavant, fem pamflets, expressem el que sentim...almenys això no ens ho poden llevar. I si estan tan ben fets com este, podem unir moltes veus.

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura