Esperança Camps - Dietari

Ritualets

Fa un cel blau, pel carrer només passen les persones que tenen l'obligació de traure a passejar els cans. Sona la Missa de Santa Cecília. La casa torna a fer olor a net. Quasi tothom encara dorm. I jo ja he penjat el calendari de l'any nou. El de Bromera. Aquest que sol arribar a casa a mitjan desembre però que jo evit penjar fins que l'any no ha començat. No sé si és una mania o una superstició. Em provoca mal rotllo veure encara penjat un calendari d'anys passats, i tampoc no m'agrada veure'n cap de l'any que encara està per arribar. Em fa por que els dies es cansin d'esperar que els toqui el torn i se'n vagin. No m'agradaria, posem per cas, que el 18 de gener arribés abans d'hora, o que s'ananés a casa i decidís tornar un altre dia. El 25, per exemple. Què passaria? Hi hauria gent que preferiria viure en el dia 18 i altres en el dia 25 i es crearia un embolic considerable. Dues dimensions, dues mesures del temps... No, per evitar-ho, el calendari ha estat esperant pacientment damunt una taula i avui dematí, amb calma, he despenjat el vell, el que encara tenia les il·lustracions del recordat Enric Solbes, i he penjat el que té els dibuixos de Fran Parreño.

Amb aquest calendari i amb els dies que guarda ens preparam per travessar un any que diuen que serà tant i tant dolent. Un any en que sembla que tornarà la misèria. No tenc gaire clara aquesta manera de sortir de la crisi fent passar tothom per l'adreçador, enviant tanta gent a l'atur per crear llocs de treball, pujant les taxes i els impostos per afavorir el consum.... Tal vegada és que encara estic un poc embussada.

Bon any a tothom. Esper que ens anirem veient i podrem continuar comentant la jugada.

Comentaris

Vicent Usó

Gràcies per evitar-nos l'embolic

Vicent Usó | 04/01/2012, 12:24

Gràcies, Esperança, per no penjar el calendari abans o després d'hora i evitar-nos així un desastre de proporcions bíbliques. Si ja m'embolique jo solet amb el calendari fluint com toca, què seria de mi si els dies es barrejaren i els que han de venir després vingueren abans i a l'inrevés. No vull ni pensar-ho. O siga que això: gràcies.

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
'La improbable vida de Joan Fusterlobra col·lectiva Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura