Esperança Camps - Dietari

Sis anys i dos dies

[04-XII-2014] Avui es compleixen sis anys i dos dies de la inauguració d'aquest blog. Faltaven uns mesos per a la publicació d'El cos deshabitat, la meua quarta novel·la, i vaig pensar que estaria bé tenir una mena d'aparador on explicar les cosetes que anava fent. Era l'any 2008 i el Facebook i el Twiiter tot just començaven a fer-se un lloquet. Elena Vera, l'ànima de... Article complet»

penjada de la brotxa

[01-XII-2014] mira’m com estic, penjada de la brotxa i sense alè. Intentava posar un poc de color a aquesta paret tan gris que mai no ens ha agradat ni a tu ni a mi i de sobte, algú ha serrat el trespol. el sol m’ha quedat a mitges i ara no sap si ha de lluir o ha de fer ploure. no gos moure’m perquè no hi ha res que em subjecte i aquests peus plans no tenen on fer-se... Article complet»

Una llista de paraules per si de cas escric un post sobre la nit del 28 al 29 de novembre del 2013

[24-XI-2014] Llàgrimes, rialles, somriures, silencis, paraules, corredisses, falses esperances certes, buidor, pena, amistat, excessos, perplexitat, abraçades, copets al muscle, badalls, angoixa, vòmit, dansa, equilibri, dolor... El paràgraf anterior és la llista d’unes quantes paraules que segurament empraria si hagués d’escriure un post sobre la nit del tancament de... Article complet»

...i vam parlar de Vertigen a L'Olleria... i de Canal 9, i de la corrupció, i de...

[23-XI-2014] Fa mesos n’Empar va rebre un whatsapp d’un lector entusiasta de Vertigen. Es tracta d’un al·lot jove que viu a L’Olleria, un poble de la comarca de La Vall d’Albaida que no arriba als nou mil habitants. Àngel Cano parlava en nom d’un col·lectiu de joves com ell, Els Grisons, que treballen perquè a L’Olleria hi passin coses. Per omplir els buits que deixen... Article complet»

Cinc de novembre. Pregunta’m per què?

[05-XI-2014] Aquest post l'hem escrit a quatre mans, un any després, amb Empar Marco Els quatre primers dies de novembre he vingut ací, a asseure’m a la vora d’aquest finestró del colomar del Palau. M’agrada contemplar com arriba el color del vespre, quan el cel encara és blau però al carrer les ombres ja són les pròpies de la nit. Avui se m’ha girat feina i s’ha... Article complet»

Malestar

[10-X-2014] Dimecres, 8 d’octubre, matí Visita al servei d’oftalmologia de l’hospital clínic de València. Proves i revisió prèvia a una operació de cataractes al meu pare. La sala d’espera és plena de gom a gom. La majoria, persones majors com el meu pare. També hi ha algun fillet. Ens criden amb prop de mitja hora de retard sobre l’hora de la cita. Entrem al passadís... Article complet»

avui tornarà a ser dos d'octubre del 1989

[01-X-2014] avui tornarà a ser dos d’octubre del 1989 i seràs vint-i-cinc anys més jove i seràs a València, a un entresol de l’avinguda de Basco Ibáñez i duràs la permanent feta i potser encara no tindràs cabells blancs i estaràs nerviosa i veuràs com els convidats van arribant i llegiràs aquell teletip maleït que parlava de la mort de na Dorotea i en Biel i hi haurà... Article complet»
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 ... 89 90 91  Següent»
 
'La improbable vida de Joan Fusterlobra col·lectiva Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura