Esperança Camps - Dietari

[29-X-2009] El mes d'octubre, a València. Als octubre. Als congressos, als seminaris i als encontres. El mes d'octubre, a València s'escolten tots els accents de la nostra llengua. Es troben tots els pensaments que conformen la nostra cultura. El mes d'octubre, a València, alumnes i professors viuen dins un oasi (aquest sí, oasi i miratge) i pensen i somnien i proclamen... Article complet»

[28-X-2009] és de nit i plou. els fanals del carrer vomiten una claredat taronja. ella ha sortit al carrer. descalça. amb la camisa de dormir plena de parracs. sense les dents. sense l'ànima. amb els cabells embullats. el cel plou i ella crida. estira el cap als núvols i els seus ulls s’amaren del diluvi. crida. algunes finestres s’il·luminen. algú despassa les cortines.... Article complet»

[26-X-2009] si escrius per escursar la profunditat del forat, però cada vegada t’enfonses més, si canvies el títol però tot continua igual, si veus que el quitrà que t'habita t’impedeix respirar, si trobes que ets tu que desafines i que la resta riu, si si és no Article complet»

[25-X-2009] no ho suportes. et criden. tu hi vas. la sala és plena de boques somrients, d'ortodòncies recents. hauries de fer un esforç. per què no ens mires? tot és negre. tot és aspre. tot és res. Article complet»

[24-X-2009] dissimules, però encara hi són. la nit en blanc que s'ha fet negra a l'hora de mirar als ulls a la gent. el cor ple de quitrà. l'ànima estrangulada. tot sense llàgrimes, sense drames, que tot això que tens és massa endins per deixar-ho sortir en forma de ruixat Article complet»