Esperança Camps - Dietari

[01-I-2012] Fa un cel blau, pel carrer només passen les persones que tenen l'obligació de traure a passejar els cans. Sona la Missa de Santa Cecília. La casa torna a fer olor a net. Quasi tothom encara dorm. I jo ja he penjat el calendari de l'any nou. El de Bromera. Aquest que sol arribar a casa a mitjan desembre però que jo evit penjar fins que l'any no ha començat. No... Article complet»

[26-XII-2011] Un post de diumenge a vespre escrit des de la rajola de vidre, tota sola al menjador de casa, quan ja és prop de la una de la matinada, i acab d'arribar de la tele. Avui és un diumenge amb extra de sucre i de mel perquè també és -era- festa. Festa grossa, assenyalada amb vermellíssim al calendari, però enguany ha caigut com li agrada al nou govern que caiguin... Article complet»

[16-XII-2011] Un dels motius pels quals vam anar a París l'estiu passat va ser per resseguir les passes d'alguns personatges del llibre Subsòl. El llarg procés d'escriptura, edició, promoció.... em va despertar un desig irrefrenable de viatjar-hi. Però a París no només seguírem les passes d'Henry, Aude o Vítor. També vam fer el turista. I vam visitar, és clar, la... Article complet»

[07-XII-2011] Un parell de mesos he tardat a llegir Jo confesso. No ha estat per vessa ni per falta de ganes. Ho he fet a posta. Hi ha llibres i autors molt perillosos. Perillosos per als aspirants a escriptors, vull dir. Són textos que tenen una capacitat hipnòtica de la qual no te n’adones. I aquest és el perill: com més bona és l’obra, més imperceptible és aquest poder.... Article complet»

[21-XI-2011] Això no és una reflexió postelectoral. Com que no he entès els resultats de les eleccions d'ahir, no em sent capacitada pe fer-ne una una anàlisi. Tampoc no m'escalfaré gaire el cap per intentar entendre-ho. Vull dir que avui no m'he llançat com una boja als diaris de paper o digitals ni a les tertúlies de la ràdio o de la tele, o als blogs on cadascú fa el... Article complet»