Esperança Camps - Dietari

[13-III-2011] Escric això des de la feina. D'aquí a cinc minuts baixaré a dinar. Fa sol. Tenc els ulls plens d'imatges de desastres que em duen a recordar altres tragèdies més petites i quotidianes. Però dramàtiques, també. Des del divendres pens que hauria d'escriure alguna cosa sobre el terratrèmol del Japó. Em sent incapaç. Des del primer moment em vaig sentir... Article complet»

[10-III-2011] el dia que em vas implorar perdó em vaig morir. no sé què en diuen els poetes fins d’aquestes coses, fulleig els llibres daurats per intentar un camí però les respostes són cares i a mi no em queda crèdit. em vaig morir i em van colgar els menyspreus i els crits dsganyitats. no hi eres quan volia riure o quan havia pintat un quadre blau amb tot de... Article complet»

[07-III-2011] No sé si és de bona educació explicar als altres el que un ha somniat la nit anterior. Em fa l'efecte que és un exhibicionisme un tant impúdic, però avui no me'n puc estar. M'he despertat amb un retgiró, els signes dels quals encara no he pogut esborrar de la meua cara. I tota la culpa la té aquesta rajola lluent des de la qual estic escrivint ara aquest... Article complet»

[02-III-2011] L’altre dia vaig veure un grup de facebook que es deia “yo también tuve un bloc cuando estaban de moda”. Idò, ara resulta que els blocs es veu que no estan de moda. Quan van començar, no fa tants d’anys, molta gent hi va veure l’oportunitat d’expressar-se i publicar opinions i relats amb una absoluta immediatesa. Eren això, els blocs. Ho són encara. Ho serien... Article complet»

[01-III-2011] un dia em vaig ofegar dins un vers cotó. havia pujat la marea dels meus mals i el gust de la sal era extraordinàriament dolç. el dia que em vaig ofegar dins el vers de cotó era blau i els músics ja s’havien acomodat als seus setials del costat de l’altar. les avemaries brollaven vertiginoses i regalimaven pels instruments de cartó i déu estava a punt de signar... Article complet»