Esperança Camps - Dietari

[22-I-2012] algú, no sé qui, ha tornat a obrir el quadern de les necieses i la ferum de les paraules seques ho empastifa tot. em fan mal, em maregen les hores que són dies i els minuts que són ganivets ben esmolats. ara veig que voler i doler no és el mateix. massa tard m'ha arribat la llum. tant, que ja duc la penombra escampada sense remei dins aquesta...

[17-XI-2011] no tenim cançó. la ràdio vomita un himne romàntic, i homes i dones que es diuen enamorats parlen de la nostra cançó, diuen la nostra cançó i veuen mel i sucre i s’emocionen, però jo he remenat per tots els racons per si trobava la nostra nostra cançó i tot era silenci, no hi havia ni lletra ni música, ni partitura, ni mel ni sucre. he...

[24-X-2011] deman un cafè amb gel i n’assaboresc el punt d’amargor cítirca. et contempl feinejant a la barca. Em mires. pag el compte i m’atrac a la riba. m’assec al norai i et reclam que em duguis a la ratlla de la posta. Em veus. sí, som la turista perfecta i tu ets el grum que necessit: dus la roba bruta i encara no has desembullat les...

[14-X-2011] podria escriure el dia de la partida, però no ho faré. podria donar lliçons de feblesa, i això si que ho faig: cada dia i cada nit som el caragol que s’amaga del vent, cada hora que passa som més passat que futur, el llibre de les esperances s’ha quedat sense fulls. algú haurà de venir a recollir les clovelles, els enderrocs de la negligència.

[10-X-2011] L’hora dels versos tristos ha arribat tan prest que ningú no l’esperava. Encara era de dia i els estels no estaven preparats per a titil·lar d’empegueïment. A nosaltres també ens ha agafat per sorpresa: els peus bruts, els cabells embullats, el raïm a mig collir, i aquell pensament a mig teixir. Ja no cal que correguem. Neruda avui només és el...