Categoria: Textos diversos
[06-I-2015]
Has arribat vell a Ítaca. Com que sempre has estat molt obedient, no has forçat gens la travessia, perquè preferies que durés molts anys. Com que sempre has seguit al peu de la lletra els llibres d’instruccions, els prospectes i els manuals d’ús, ets vell quan fondeges l’illa. Ara, descalç, amb els ulls llagrimosos, amb la camisa sense planxar i...
[01-I-2015]
Seus pacient a la parada de l’autobús que t’ha de dur al centre. Fa el fred inevitable de les nits que duren massa. El carrer put i te n’adones de com d’imperfectes sou els humans que cada poc torneu a ser animals i no teniu cap embat a alleujar la bufeta o el pap a la via pública. Com ho fa aquest gos que arrossega l’amo pel jardinet central...
[28-XII-2014]
París va durar poc. A Nova York no hi vàreu arribar. Us ho havíeu promès. Sempre us prometíeu fugides l’un a l’altre. L’any que ve farem això. Un dia anirem allà. Si tot va bé arribarem fins no sé on. Sempre cercàveu un forat per on desaparèixer, com si el mapa del món fos massa petit per a vosaltres. Sempre miràveu molt més enllà del lloc que...
[08-XII-2014]
Conte de Nadal. És rar, encara tot just ets a l’equador d’aquest inacabable pont que uns anomenen de la constitució i altres de la puríssima i tu no saps ben bé com anomenar, i et passa pel cap la genial idea d’escriure un conte de Nadal. Hauries de posar genial en lletra cursiva, però et fa molta vessa. Així és que la deixes en redona: la...
[04-XII-2014]
Avui es compleixen sis anys i dos dies de la inauguració d'aquest blog. Faltaven uns mesos per a la publicació d'El cos deshabitat, la meua quarta novel·la, i vaig pensar que estaria bé tenir una mena d'aparador on explicar les cosetes que anava fent. Era l'any 2008 i el Facebook i el Twiiter tot just començaven a fer-se un lloquet. Elena Vera,...
[24-XI-2014]
Llàgrimes, rialles, somriures, silencis, paraules, corredisses, falses esperances certes, buidor, pena, amistat, excessos, perplexitat, abraçades, copets al muscle, badalls, angoixa, vòmit, dansa, equilibri, dolor...
El paràgraf anterior és la llista d’unes quantes paraules que segurament empraria si hagués d’escriure un post sobre la nit del...
[23-XI-2014]
Fa mesos n’Empar va rebre un whatsapp d’un lector entusiasta de Vertigen. Es tracta d’un al·lot jove que viu a L’Olleria, un poble de la comarca de La Vall d’Albaida que no arriba als nou mil habitants. Àngel Cano parlava en nom d’un col·lectiu de joves com ell, Els Grisons, que treballen perquè a L’Olleria hi passin coses. Per omplir els...