Esperança Camps - Dietari

[01-VI-2009] Estic a l’habitació, a un dels extrems casa. No faig res, no sé què escriure. Tenc un parell de treballs pendents, però es veu que avui no toca. M’assec al llit amb el portàtil damunt les cames. No m’interessa la ràdio i tampoc no pos música. Voluntàriament em dedic a escoltar tots els sons que m’envolten i intent identificar-los. CLINC-CLINC:...

[27-V-2009] Copa, lliga, champions. Sí. Ho estem celebrant. Sushi, maki, sashimi i cava Llopart. Londres-París-Roma. El primer triplet del segle XXI. Copa-lliga-champions. Poseu-hi la música que vulgueu. Tres copes d’Europa. Tres.Eto'o i Mesi, de cap, i un text incoherent com aquest. Copa, lliga, champions.

[26-V-2009] La cita era ahir fosquet a la Casa del Llibre de València. Vicent Usó presentava El Músic del Boulevard Rossini, la novel·la amb què va quedar finalista del Premi Sant Jordi 2008. Entre el públic hi havia una bona colla d’escriptors col·legues de Vicent. No sé si els recordaré tots però hi havia Salvador Company, Vicent Borràs, Jaume Pérez...

[20-V-2009] Hi ha dies blaus, vermells… dies foradats. Hi ha dies per ser emmarcats, i dies per oblidar. Hi ha dies feliços i dies tristos. Quan la mar els banya, els dies són redons. Però també hi ha dies espessos. Són dies en que a pesar que tenen tots els ingredients per fantàstics i amistosos, a poc a poc es van fent grisos, bruts, com coberts d’una...

[18-V-2009] Aquest és un post que mescla l’agraïment i la satisfacció. Navegant per l’illosfera he trobat la fotografia que hi ha just damunt questes lletres. És obra d’en Xec Gomila, un fotògraf de Ciutadella a qui no conec, però fa mesos que el seguesc a través del seu blog. No sóc cap experta en fotografia, em sembla que fa coses molt interessants i té...