Esperança Camps - Dietari

Categoria: Textos diversos

El negre

[15-III-2015] Fa dies que no escrius al blog. Quantes vegades has començat un post així? Conta-les. Així sabràs quantes crisis has tingut al llarg d’aquests anys. A vegades la verborrea és malaltissa i penjaries dues peces cada dia. O tres. O et penjaries tota tu, explicant coses sense parar. Explicant fragments d’una vida grisa. Altres vegades deixes passar...

Paeando por la ciudad

[19-II-2015] Sempre he volgut escriure un conte o un article que es titulés Paseando por la Ciudad. Sí, així, en castellà. I avui he somniat que l’escrivia. En sé poc, d’escriure en castellà. En sé poc en general, d’escriure. Però aquest gerundi de paseando em resulta molt atractiu. Em costa pronunciar juntes la e i la a i després posar-hi una n. He d’obrir...

I ja fa dos anys

[09-II-2015] I ja fa dos anys. El dia abans ta mare t’havia obligat a sortir de casa per anar a berenar a la cafeteria d’El Corte Inglés: xurros i cafè amb llet. Dissabte vas sortir de casa molt de matí. Vas assaborir cada metre del recorregut com si fos l'últim dia que fessis. Era l'últim. Feies les fotos que avui recureres per a il·lustrar aquest...

Ni un conte, arriba a ser

[19-I-2015] Diu que al calaix encara hi ha tots els somnis. Diu que li agrada trescar pels carrers humits i calcigar les basses i somriure als ciclistes que frissen i a les senyores que compren el pa i la llet. Diu que les matinades fresques la posen de bon humor i li inspiren sonets de paper xarol. Diu que si es vesteix amb colors llampants serà capaç...

Dins una cançó (o dues)

[06-I-2015] Has arribat vell a Ítaca. Com que sempre has estat molt obedient, no has forçat gens la travessia, perquè preferies que durés molts anys. Com que sempre has seguit al peu de la lletra els llibres d’instruccions, els prospectes i els manuals d’ús, ets vell quan fondeges l’illa. Ara, descalç, amb els ulls llagrimosos, amb la camisa sense planxar i...

És lògic que ningú no t'esperi

[01-I-2015] Seus pacient a la parada de l’autobús que t’ha de dur al centre. Fa el fred inevitable de les nits que duren massa. El carrer put i te n’adones de com d’imperfectes sou els humans que cada poc torneu a ser animals i no teniu cap embat a alleujar la bufeta o el pap a la via pública. Com ho fa aquest gos que arrossega l’amo pel jardinet central...

París va durar poc (conte de cap d'any)

[28-XII-2014] París va durar poc. A Nova York no hi vàreu arribar. Us ho havíeu promès. Sempre us prometíeu fugides l’un a l’altre. L’any que ve farem això. Un dia anirem allà. Si tot va bé arribarem fins no sé on. Sempre cercàveu un forat per on desaparèixer, com si el mapa del món fos massa petit per a vosaltres. Sempre miràveu molt més enllà del lloc que...

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 ... 52 53 54  Següent»
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura