Esperança Camps - Dietari

[13-XI-2009] Això és com un cicle. Fa pràcticament un any que amb l’ajuda de BalearWeb vam posar en marxa aquest blog. Un dels primers posts que vaig penjar a principis de desembre passat (a banda dels que parlaven dels meus llibres i arreplegaven alguns textos i documents) es titulava Amics, com aquest. I quasi simultàniament en vaig penjar dos titulats...

[09-XI-2009] Sospires per trobar-te cara a cara amb aquell que et retalla les ales. És un feina lenta: cada dia un tros més, cada dia un tros menys. L’horitzó esdevé impossible, i la paraula futur s’esborra de la pissarra. Quan descobriràs l’amo de les tisores el miraràs als ulls. Així t’ho han ensenyat els vells: mira net, mira clar....

[04-XI-2009] T’ha envaït l’hivern. Fa dies que ho saps, que dissimules, que amagues, que negues. La rosada s’ha gelat als teus llavis que ja no somriuen. És llarga l’estació de l’absència. Són anys els dies freds. Les calces de llana, els guants de colorins, la bufanda estampada... tot són pegats inútils. El fred, l’hivern, el tremolor, ets tu.

[02-XI-2009] tot és molt espès. les sagetes no hi entren. el foc s'apaga. ella tresca per la vorera i esclafa llimacs. no té ulls ni boca, però et mossega el fetge. comptes els dies a un calendari caducat. un, dos, tres, quatre, trenta, quaranta-cinc. t'atures. els dies de l'aigua bruta s'aboquen al penyassegat.

[31-X-2009] ara ja fa dies que conviviu. quan obres els ulls et diu bon dia i tu l'escrutes. com ens anirà avui?, penses, però no goses mirar-la a la cara. l'esforç de la impostura cada vegada resulta més estèril. tard o d'hora ho sabran. et llevaran la màscara i tu descansaràs.