Esperança Camps - Dietari

[30-I-2012] Escric aquest post de diumenge a la nit. Un altre, ja he perdut el compte. He conduit a poc a poc per arribar a casa després d'un cap de setmana intens amb molta feina. Aquestes hores són bones per a la reflexió. El silenci és tant profund que fins i tot ressona com un dictat de paraules cartilaginoses. El termòmetre del cotxe marcava vuit graus...

[25-I-2012] Fa una temporada al País Valencià han aparegut diversos diaris d’informació general en la nostra llengua. Tots a la xarxa. El tema del paper és prohibitiu per a quasi tothom i em sembla que encara tardarem molt a veure el diari valencià en valencià pel qual fa anys que molts supiram. Mentrestant hi ha aquestes iniciatives magnífiques com ara...

[12-I-2012] M’havia proposat no escriure lleig. No vull contribuir a engreixar el clima de pessimisme que ens envaeix. Tal vegada per això, entre post i post deix passar més dies del que era habitual en aquest dietari. Perquè no tenc res polit per explicar. Perquè ho veig negre. Perquè... Avui trencaré el propòsit inicial (n’he trencat tants, que ja no...

[01-I-2012] Fa un cel blau, pel carrer només passen les persones que tenen l'obligació de traure a passejar els cans. Sona la Missa de Santa Cecília. La casa torna a fer olor a net. Quasi tothom encara dorm. I jo ja he penjat el calendari de l'any nou. El de Bromera. Aquest que sol arribar a casa a mitjan desembre però que jo evit penjar fins que l'any no...

[26-XII-2011] Un post de diumenge a vespre escrit des de la rajola de vidre, tota sola al menjador de casa, quan ja és prop de la una de la matinada, i acab d'arribar de la tele. Avui és un diumenge amb extra de sucre i de mel perquè també és -era- festa. Festa grossa, assenyalada amb vermellíssim al calendari, però enguany ha caigut com li agrada al nou...