Esperança Camps - Dietari

[26-I-2010] Els líders populistes són com el flautista d’Hammelin. Toquen una cançoneta senzilleta i aferradissa amb una flauta aguda i les rates hi corren darrere. Berlusconi, Haider, Gil, Anglada, Hitler... No vull dir que qui els vota siguin rates. Probablement, les rates siguin els autors d’uns discursos abominables que per la seua pròpia senzillesa encanten el... Article complet»

[25-I-2010] El divendres vuit de maig de l’any passat vaig escriure aquí: “Tenc un facebook” . L’havia creat la nit abans i tenia 27 amics. Em semblaven molts! Avui tenc 300 amics i també em semblen molts. A banda de tantes amistats, som membre de grups tan extraordinaris com ara “regala llibres per nadal”, “perquè els princeps donin l’herència d’en balada a... Article complet»

[20-I-2010] M’agraden aquestes hores del vespre, quan el cos ja demana que baixis la intensitat de la llum, quan la cuina està recollida, els trastos del saló arreplegats i cada filla és a la seua habitació. Demà la petita té examen de Medi i li costa trobar la calma que l’ha de dur a la son. El silenci s’escampa per la casa. De tant en tant passa un cotxe. Guait per... Article complet»

[16-I-2010] Sóc al cine amb les filles. Avatar en 3D. No sé si és per la previsibilitat de la pel·lícula o per la incomoditat de les ulleres, de tant en tant desconnect. Em venen al cap les imatges del terratrèmol d'Haití. La pel·lícula és llarga i tants efectes especials em saturen. Pens que tantes imatges de fillets desorientats, cossos coberts de mosques, persones... Article complet»

[14-I-2010] Escric això després d’una setmana de silenci al blog. El vent s’escola per la finestra i fa renou i les cortines es burinen. Encara que sembli mentida, això passa poc a la meua ciutat. Cada vegada que hi ha una ventada d’aquestes, invariablement pens en els hiverns de quan era petita. Pens en les nits que passava arraulida davall els llençols de fil i un... Article complet»

[06-I-2010] Dimecres a vespre amb vocació de diumenge. Les filles ja són a les habitacions. Crec que encara no dormen: l’excitació de les dues darreres jornades ha estat massa extraordinària, i demà han de tornar a la vida normal sense fer cap mena de descompressió. Pas a l’ordinador alguna de les notes que he escrit a un quadern de tapes dures amb la ploma que m’han... Article complet»

[03-I-2010] Ja fa dies que vaig acabar de llegir El cant de l’Alosa, d’en Pau Faner, i ara que hi ha calma a casa intentaré escriure alguna cosa. Escriure sobre algú a qui admir em costa molt perquè sé que puc caure en el ridícul ( i més ara, que en Pau és amic meu al Facebook) . Vaig tenir en Pau Faner de professor de català i de francès a l’Institut. Ja en vaig... Article complet»